Josep M. Torrebella ha conegut diverses llums i les ha viscudes totes amb intensitat.
Nascut a Barcelona, aconseguí captar les primeres normes d'expressió artística a l'escola Massana de Barcelona i posteriorment es va graduar en Belles Arts a Minnesota; aprofundí en els seus estudis tant plàstics com filosòfics a California i a Hawaï i des de fa més de trenta anys, investiga per a fer la seva pròpia obra a Girona.
És un artista impulsiu i reflectiu alhora, que cerca els ideals en el color i construeix un món de formes en el que les estructures conegudes deixen pas a una nova interpretació de l'espai.
A la pintura de Torrebella hi trobo una veritable força de creixement.
El seu és un desenvolupament que ve de dins, encara que sembli que des de fora el porti fins el nucli de la seva voluntat pictòrica. És un exercici que fa, per sentir-se més segur en les seves intuïcions, però que son l'expressió de vivències ja arrelades en el seu interior que afloren duna manera pròpia.
El llenguatge pictòric d'aquest pintor intenta -ell ho ha escrit- "suggerir i despertar idees, sensacions o camins que ens preparin a la incursió cap a les regions acotades o expressament prohibides de la nostra consciència". Aconsegueix el seu propòsit i en aquest sentit cal dir que la seva dicció és equilibrada i ben modulada.
Però a aquestes virtuts, que són fruit de la tècnica, cal afegir-hi el concepte d'un món interior que, viscut abans amb tensions, ara ha trobat la serenor de la reconciliació amb un mateix; aquella serenor a la que, tant col·lectivament com de forma individual, hem d'espirar tots els humans.
Josep M. Cadena
La obra abstracta de Torrebella.
La pintura de Torrebella refleja con precisión la luz y sombra de su propia vida, espiritualmente comprometida.
A menudo su voluntad pictórica es el permitirse la exploración del viaje irracional como base para desarrollar su eclecticismo intuitivo o la locura de una pasión que aflora inesperadamente. La raíz de tales expresiones parece rescatarlas de sus yos más profundos.
Construye su mundo de forma y vacío ajustado al desarrollo de sus necesidades vitales.
Derrama sobre el lienzo el material onírico de su vivencia cotidiana y paga con su biografía íntima cada logro pictórico.
A costa de ello, subsiste en su obra un delicado equilibrio entre conceptos inaprensibles y una cuidada ejecución.
En su obra más abstracta se percibe su inquietud por un despertar más humanista que queda filtrado por la falta de conjeturas sobre lo que "debería o podría ser" en relación a lo que "es", para así poderlo sublimar.
Josep Lacoma.
La caligrafía de Torrebella.
El trazo empieza y acaba en el corazón. Durante su discurso quizás deje rastro, pero tanto mejor también si no deja ningún rastro. Quien sabe volver a la fuente original, no se apremia a llenar su capazo, más bien se deleita en el movimiento del tiempo, para poder contemplar la fruta que sigue madurando eternamente. Madura mientras siente el latir de los colores, saboreando placeres y decepciones u oliendo la fragancia del silencio y las penumbras del atardecer.
En el momento en que la mano, el pincel y el gesto alzan el vuelo, el tiempo y el espacio se funden. Ahora eres pura contradicción. Eres vacío y a la vez plenitud. Plenitud embrionaria de toda forma y expresión, dormidas en el propio vacío. Eres puro movimiento intuitivo que sobrepasa el inconmensurable lienzo vital de la vida, planeando a diferentes ritmos hasta recalar de nuevo en el silencio del corazón. Es dentro de este silencio donde puede manifestarse la Unidad Original de cualquier cosa; donde el frescor creativo nunca se emponzoña.
A veces esta placidez tan excelsa traiciona y aturde al pintor, que se siente inquieto y ansioso por hacer suyo el imprevisible y genial momento fugaz, imposible de asir y aún menos manipular.
Seiryu
Inici d´itinerari
El principi de contradicció és la base del discurs racional a Occident, però també és cert que en l'àmbit artístic, l'avocació de situacions juxtaposades o impossibles en el temps o l'espaï, és un dels valors més preats en el llenguatge poètic i visual, donat que permet la sublimació dels elements sensorials per sobre del pragmatisme que ens envaeix.
Pintar pot ser comunicar. El pintor sent i pensa en termes primordialment visuals i cromàtics a més de conceptuals. El seu delit és expressar-los, comunicar-los racionalment o irracionalment.
Quan la força d'una imatge atrau la nostra mirada, ens desperta el desig de fer-la nostra, d'apropar-nos-hi per veure i escoltar el que ens diu, iniciant així, un diàleg entre qui l'ha originat i qui la contemplarà indefinidament, cospirant secretament contra la seva pròpia i desconeguda limitació.
Pintar és doncs, suggerir i despertar idees, sensacions o camins que ens preparin a la incursió cap a les regions acotades o expressament prohibnides de la nostra consciencia.
Quan l'exploració de zones cada cop més agosaradament interioritzades esdevé el ritme constant del pintor, el seu treball adquireix el caràcter d'itinerari espiritual. A través d'aquest procés es por accedir al coneixement emocional que ens evidencia el punt sorprenent on les dualitats vibren, per desaparèixer darrera una inesperada i meravellosa fusió.
Les obres presentades en aquesta mostra tendeixen a revelar les pròpies realitats l'atens en les regions no òbvies de l'ésser i m'esperonen a aconseguir la suficient transparència per esdevenir fidel mirall.
J. M. Torrebella.
A propósito de la pintura de Torrebella.
El verdadero pintor sabe que no conoce el gran secreto y que la sorpresa ante su obra es su único éxito. De esta forma reencuentra las raíces ancestrales de la pintura, cuando el hombre creaba libremente el lenguaje del arte.
También sabe que la ingenuidad expresiva, pone en evidencia la vanidad teórica, la retórica y el artificio de escuelas y estilos calificados como patrimonio cultural.
El verdadero pintor sabe que la libertad del hombre es la completa libertad de su obra.
Eduard Planas.
En transit
Es pinta com es menja, com es mira, com es viatja, com es fa l'amor...
La pintura de Torrebella està en transit com la vida mateixa. Hi ha vitalitat en l'amalgama ecléctica que se ens presenta.
És l'afany per descriure el món íntim del pintor i el que l'envolta -realitats,
ficcions i somnis- expressats sense un fil conductor coherent ni preocupació per objectius o estils.
Dels indrets on ha viscut, Torrebella ha anat macerant la penombra del capvespre i el color del impuls vital: joc incert d'angoixes i plaers.
Tindreu sensacions disperses en contemplar la seva pintura. Hi trobareu pors i dubtes desmembrats, i una lluita innecessària entre el que és ver i el que és enganyós. També hi trobareu però, un desig net d'emoció i la tendresa fresca d'un ruixat de matinada.
A. Gironella
L'art i l'esperit
Estabilitzar la emoció i consumar-la creativament; aquest ha de ser el gran triomf de l'art modern que alguns vislumbren però pocs culminen.
Si tal com pensaven Kandinsky, Mondrian, Brancusi i altres, el veritable art és la manifestació de l'esperit; si la meditació és una de les formes més segures d'obrir l'ull de la contemplació, llavors l'art més pur i veritable serà l´art contemplatiu. Un art nascut del foc de la celebració espiritual, avivat per les brases de la meditació.
Ken Wilber.
les cavernes
Vivim un final de mil·lenni paradoxal, tant en camps ètics i morals com de caràcter processual. Vivim en la era de la comunicació, però també es produeixen grans bosses d'incomunicació, i que en el dit "món del benestar" està ple de persones que malviuen en sectors d'indigència, que moltes vegades s´automarginen, sigui física o mentalment.
A un altre nivell, creem la necessitat de consumir ecologia perquè estem destrossant el nostre propi ecosistema.....
Son grans qüestions paradoxals que resten implícites en el substrat mental d'aquest final i començament de mil·lenni; són grans sorolls que sent qui vol escoltar.
Hi ha sensibilitats que acusen fets d'aquest tipus i que fan un procés involutiu de recerca des de l'interior, on busquen serenitat per exterioritzar a partir d´un llenguatge creatiu, sentiments i reflexions.
Josep M. Torrebella va escollir fa temps la pintura, primer des d´un realisme figuratiu, per anar evolucionant cap a una abstracció que ordena l´obra des de l'apropiació que fa compositivament del color.
Un altre aspecte de la seva obra, és l'ús que fa del signe, on el color perd raó de ser i s'ordena a partir de la força i contundència del traç,
Sempre ajudat per la grafía. Part d´aquesta obra té molt a veure amb la formació de caràcter oriental que interessa al artista.
Diu Maria Zambrano en un dels bells textos que va escriure sobre la pintura: "Nace la pintura com es sabido en las cavernas, para apresar mágicamente algo que huye y se escapa, las almas de los vivientes codiciados". És una figura literària que té implícita l'obra pictòrica de Josep M. Torrebella. Són unes obres on l´intensitat de l'ús del color, recull "màgicament", moments, instants, emocions, moviments, detalls, que desprenen sensibilitat. Fragments de pintura que recreen imatges recuperades de l'espai intern, "las cavernes", espais que a voltes se sintetitzen i es converteixen en signes silents que des de la simplicitat i la puresa de la forma retenen els fantasmes interiors, "las almas de los vivientes codiciados".
Carme Ortiz.
LA CONFLUÈNCIA DEL TEMPS I L´ESPAI EN EL GEST.
Josep M. Torrebella ja fa temps que s´implica i es complica amb els pinzells i no han estat poques les experiències i les estètiques que ha degustat i paït fins a reduirles al seu àmbit més íntim.
El destí el va portar cinc anys per terres americanes. Eren temps en què Pollock i Rothko revolucionaven el concepte artístic a través de la ruptura dels valors més tradicionals.
Aixó, i sobre tot el coneixement de l´ètica del budisme zen, li va servir per creure i defensar una filosofia de vida basada en el " partir des de zero".
D´aquesta manera va començar a pintar des d´un realisme figuratiu que amb el temps va anar adoptant trets més desenfadats i desinhibits, amb l´intenció implícita de comunicar emocions i sentiments. La seva obra va anar eliminant i prescindint de les formes per entrar en un contacte
més intens amb el fons.
D´aquí van sorgir aquelles composicions que darrerament vam poder veure exposades a la Sala Santa Clara de Girona en la qual es manifestava un Torrebella agosarat i explosiu en l´utilització del color.
Aquest estiu aquest barceloní de llei però gironí de fet va estar trteballant i investigant a Alemanya. Algunes de les obres que va engendrà allà i algunes que darrerament ha conclós aqui, les presenta aquests dies a la Galeria Magdalena Baxeras de Barcelona. La intensitat i vivesa cromàtica continuen desprenent-se dels olis amb força i expressivitat, amb la novetat d´oferir al espectador la posibilitat que la visualització de l´obra vagi més enllà dels seus vèrtexs.
Una sensació que ha creat a partir de la confluència del temps i l´espai en el seu gest.
Tina Casademont.